BELI ARTIGAS COLL
Beli Artigas Coll
MIRADES DE SITGES
5 PREGUNTES CURTES, 5 RESPOSTES (MOLT) PERSONALS
RACONS, RECORDS I FUTUR DE SITGES
Quina és la teva vinculació amb Sitges?
Doncs que soc sitgetana. Vaig néixer a Sitges, de pares sitgetans, avis sitgetans i també besavis sitgetans, alguns de naixement i altres d’adopció. Així doncs, aquesta estima pel poble la porto a la sang des de, com a mínim, el segle XVI, que és l’origen de l’arribada dels Mirabent a Sitges.
Quin és el teu racó especial de Sitges?
En tinc molts. Sitges és un poble ple de racons magnífics, amb molta història i on l’art i l’arquitectura es converteixen en un paisatge privilegiat. Però on jo em sento més bé és caminant per la platja quan no hi ha ningú, de bon matí o als vespres de primavera i hivern. Des de la sorra, amb la remor de les onades, i amb aquell toc que li dona aquest llum tan especial que té Sitges, la mateixa que va enamorar a aquells artistes que van crear l’escola Luminista, tot és més neutral, més bell, i la distància vers la realitat, encara que mínima en temps i espai, fa que pugui relaxar-me i gaudir amb tots els sentits, del privilegi que suposa viure en aquest poble, i reconciliar-me, ni que sigui durant estona, amb el meu Sitges.
Si poguessis viatjar en el temps a un moment de la teva vida a Sitges, a quin tornaries?
Si tingués aquesta possibilitat tornaria als primers anys de la meva vida. A aquells estius repartits entre la platja del Nàutic amb l’àvia Momi i la platja de davant del carrer Sant Pau amb l’àvia Pepita i l’avi Ramon. Les hores al taller i a l’hort de l’avi, on fèiem el que jo volia: tenir capgrossos a la bassa, utilitzar els canals de regar per fer córrer els conills d’índies, etc… Tot era tot molt més fàcil. No hi havia mòbils, però sí veïns i amics que et feien la vida més fàcil i lliure. Enyoro “L’ara vinc” dit per una nena de pocs anys que trobava la resposta amb un “ja he arribat” dit des d’aquell telèfon penjat a la paret d’una altra casa.
Explica’ns un record o una anècdota a Sitges que portaràs sempre amb tu.
Com t’he dit tinc un bagatge familiar moooooolt sitgetà, i això, en un poble, perquè en molts detalls Sitges continua sent un poble, porta a certes anècdotes. Una de les que més recordo és la que em va passar al mercat quan tenia uns 13 anys, i em van enviar a comprar a la xarcuteria Piqué. Esperava el meu torn envoltada de clientes, i de cop la propietària de la botiga es va despenjar amb un “què vol la nena de ca la Puta” (sic.). No em creia el que m’estava passant… vaig contestar que jo era de Can Gori, però que de putes res… i vaig marxar d’allà indignada i amb la necessitat d’explicacions per part de la meva mare, la qual encara riu avui: “Beli, t’ha dit de ca la Punta, un dels diversos “motius” familiars de can Mirabent”. La senyora Piqué, que no va entendre res ja que ella tenia molt clar el que havia dit fins que la mare li va explicar el meu ensurt, sempre recordava l’anècdota. Això em va fer voler saber-ho tot dels meus avantpassats, i em sembla que amb el temps aquesta obsessió se me n’ha escapat de les mans i investigo el passat de mig Sitges per acabar escrivint històries al blog. ;-)
Com imagines Sitges d'aquí a 10 anys? Què t'agradaria que seguís igual? què canviaries?
Hi ha dies que el futur de Sitges el veig molt negre. Pel que fa al patrimoni, algunes (moltes) de les actuacions i decisions polítiques no les entenc, em fan patir i enfadar, i tinc la sensació que els que les apliquen no actuen pensant de manera global: passat, present i futur. Però per sort, quan ho veig tot negre, apareix la força del poble, de veïns i veïnes, alguns sitgetans de naixement i altres d’adopció, que posen els interessos del poble per sobre dels seus interessos personals i lluiten pel patrimoni, que és un dret i deure de tots, perquè saben que és la millor opció de cara al futur, ja que Sitges, en gran part, és el que és per tot el que s’ha conservat.
El que voldria que continués igual és aquest orgull que molts sentim de ser de Sitges, i que ens fa conscients de la necessitat de mantenir i conservar el nostre patrimoni cultural, social, artístic, folklòric… Els més joves de Sitges són la nostra veritable esperança i hem d’apostar amb força en ells, en què continuïn sentint-se part fonamental del present i el futur del poble, que coneguin i respectin el passat, i que no es vegin exclosos i expulsats d’un lloc que estimen.
Canviar… més val que no comenci. ;-)
